Casa Caritat alerta de l’aïllament social que patixen les persones sense llar

  • L’entitat llança una campanya amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre les necessitats reals de les persones sense llar, que són “Molt més que menjar”
  • El “V informe de les persones sense llar” emés per Casa Caritat reflectix un augment en el nombre de persones sense sostre espanyoles que representen el 67,8% del total, cosa que representa huit punts percentuals més que l’any passat
  • Home d’entre 41 i 65 anys, amb un estat físic i psíquic molt deteriorat, el perfil més freqüent en els albergs de Casa Caritat
  • Llargs períodes de soledat, factor determinant en el perfil dels atesos per l’entitat benèfica
  • La població estrangera atesa representa el 32,2% del total. Entre este grup hi ha més de 50 països representats
  • València, 19 de setembre de 2017. Casa Caritat alerta de la soledat que patixen les persones sense llar amb una campanya de sensibilització social que ha denominat “Molt més que menjar”. I és que precisament l’alimentació és només una de les necessitats d’este col·lectiu, que sovint es veu privat de xarxes de suport que l’ajuden a la seua reinserció. Així ho reflectix el “V informe de les persones sense llar a València”, realitzat pel departament de Treball Social de l’entitat. i que posa de manifest el perfil dels usuaris sense sostre de la Casa. En l’informe destaca l’augment d’espanyols atesos a través del servici d’alberg, que representen el 67,8% del total dels usuaris, huit punts percentuals més que en 2016. Destaca també la presència d’hòmens, entre 41 i 65 anys, amb patologies associades. L’estudi incidix en la falta de suports socials com a característica comuna de la majoria dels usuaris, fenomen que té influència directa en la seua situació de vulnerabilitat.

Molt més que menjar

Casa Caritat preveu un conjunt d’actuacions i programes enfocats a fomentar la recuperació d’habilitats socials de les persones en risc d’exclusió social i donar-los suport en la seua reinserció sociolaboral. Per això, a pesar que el servici de menjador de l’entitat és fonamental, ja que permet que se servisquen al migdia més de 500 racions d’aliment diàries, són molts altres recursos els que l’ONG oferix enfocats a la inclusió social.

“Som conscients que per a treballar per la inclusió real cal oferir altres recursos que van més enllà de les necessitats bàsiques de sostre i vivenda. Amb la campanya “Molt més que menjar” volem promoure una major consciència tant de les necessitats dels col·lectius en risc d’exclusió com dels instruments que poden donar-se per a millorar la seua situació”, explica el president de la institució, Luis Miralles.

 

Recursos per a combatre la soledat

Entre estes ferramentes destaca el Centre de Dia, servici únic a València que s’allunya de l’assistencialisme i perseguix l’apoderament ple dels usuaris. Este servici oferix tallers destinats a la readquisició d’habilitats socials i cognitives per a totes les persones en situació de vulnerabilitat que vullguen acudir-hi.

“Les persones que han passat molt de temps en el carrer solen haver perdut rutines que pareixen bàsiques, com ara ser capaç de comunicar-se, cuinar o llavar-se. Des d’ací els ajudem a recuperar-les”, comenta el president.

En el Centre de Dia de Casa Caritat es treballa amb grups reduïts per a fomentar el bon funcionament i la creació de relacions afectives entre els participants. En els grups, que es procura no se superen les 30 persones, s’oferixen múltiples opcions, entre elles tallers de cuina, premsa, excursions, gimnàstica o poesia. Un servici consolidat al qual els usuaris demanen continuar acudint fins i tot una vegada han abandonat la Casa. Així ho explica el president: “Casa Caritat és un punt de referència per a les persones ateses, ací acaben trobant la seua família i un cercle de suport”.

A estos servicis cal sumar els tallers d’ocupació i vivenda, recursos claus en el treball per a la reinserció dels col·lectius vulnerables. A través d’estos, es dissenya un itinerari laboral personalitzat a l’experiència i interessos de cada usuari i se’ls dóna suport per a trobar un lloc digne on viure.

 

Majoritària presència espanyola

En l’estudi presentat per l’ONG es recalca l’increment del nombre d’espanyols en risc d’exclusió que reclamen ajuda a l’entitat benèfica. Este grup ha crescut huit punts en el que va d’any, i ja representa un 67,8% del total dels usuaris. El rang d’edat més comuna oscil·la entre els 41 i els 65 anys, i sol relacionar-se amb persones afectades per patologies associades o trastorns psicològics. En esta anàlisi també crida l’atenció l’augment de persones majors de 65 anys, totalment soles, que reclamen ajuda a l’entitat i amb un estat físic molt deteriorat. A més, es posa especial atenció en els menors de 20 anys, que representen el 8,4% del total dels usuaris de l’alberg. Entre este últim grup destaca el perfil de jóvens provinents de centres de menors, sense treball, ni xarxes familiars.

“Les circumstàncies dels usuaris són molt diverses però la carència de suports socials és un punt en comú en quasi tots ells. Per la seua situació problemàtica solen haver perdut totes les seues xarxes de suport, i per això es veuen sols i aïllats”, comenta Guadalupe Ferrer, gerent de l’entitat.

 

Més d’un origen

Encara que en esta radiografia de les persones sense llar en la ciutat de València destaca la presència de ciutadans espanyols, la representació del col·lectiu d’estrangers és també considerable perquè suma un 32,2% del total. Entre els usuaris de Casa Caritat estan representats més de 50 països. En estos casos, la situació dels usuaris es complica, ja que ben sovint es troben totalment aïllats en el país. A esta conjuntura s’afig el desconeixement de l’idioma i la falta d’informació sobre els recursos a què poden acollir-se. L’entitat tracta de remoure estes barreres amb l’oferta de classes d’espanyol i alfabetització impartides per voluntaris.

“Els usuaris troben en esta organització un lloc on deixen de sentir-se invisibles. A través de les classes tornen a sentir-se part d’un grup en què poden refermar-se per a seguir cap avant”, comenta Luis Miralles.

 

A la recerca de solucions

Són moltes les circumstàncies que poden desencadenar la soledat i porten els usuaris a sol·licitar ajuda en l’ONG, entre altres els conflictes familiars i laborals o els trastorns mentals. En este últim cas, l’estudi insistix en el fet que moltes d’estes patologies no sempre han sigut diagnosticades abans que els usuaris acudisquen a l’entitat. Per això, des de Casa Caritat se’ls acompanya en el seguiment mèdic i s’establixen unes pautes compassades a les intervencions psicosocials.

“Busquem reforçar tant l’autonomia com l’autoestima dels nostres usuaris i dotar-los de la seguretat necessària per a enfrontar-se a nous projectes. Volem donar-los suport en tot el que siga possible i que se sàpia que açò és, sens dubte, “Molt més que menjar”, conclou el president.

La campanya de sensibilització té com a objectiu conscienciar de les necessitats específiques de les persones soles, i de com des de l’entitat es treballa perquè siguen ateses. Casa Caritat se sosté gràcies al suport dels valencians que participen en un 70% al seu finançament; només el 30% dels fons de què disposa l’organització es corresponen amb subvencions públiques.

Deja un comentario